De muntanyes maleïdes a muntanyes de postal : canvis en el paisatge pirinenc i en la seva percepció / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, JuditEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 329-342 : il.
Notes. Resum en català i anglès.
El procés de despoblament viscut a l'Alta Ribagorça, els Pallars i la Val d'Aran des de finals del segle XIX està intricadament relacionat amb un canvi en el paisatge d'aquestes comarques. Una de les transformacions més tangibles ha estat causada per l'aprofitament hidroelèctric, sobretot les preses, que van comportar importants impactes ambientals i conflictes socioecològics, com ara l'alteració de la conca hidrogràfica, l'abandonament forçat de pobles sencers i la pèrdua de les terres més fèrtils dels fons de les valls. Per altra banda, la nova activitat econòmica va fer inviable que aquests pobles poguessin continuar amb les formes de subsistència basades en una economia rural tradicional, i la falta d'oportunitats va facilitar que la seva població optés per marxar. Aquest èxode rural va comportar un important abandonament de terres de conreu i de pastura i una disminució en l'explotació forestal, de manera que al llarg del segle XX la superfície forestal va créixer fins arribar a xifres mai vistes en el darrer mil·lenni. També s'ha donat un canvi més subtil, en relació amb la percepció del paisatge. Els Pirineus han passat de ser unes muntanyes maleïdes a ser un reclam turístic complet que ofereix natura (senderisme i animals silvestres sovint en espais naturals protegits), patrimoni (romànic i construccions típiques) i cultura (gastronomia i falles). En una situació en què la proporció de població local és molt inferior al nombre de visitants, la percepció sobre l'entorn està canviant. Avui, la percepció purament estètica i contemplativa, pròpia del turisme, està tenint més força que la visió autòctona, molt més complexa i associada al món i les experiències quotidianes. Quan aquestes dues concepcions del paisatge i la vida rural entren en conflicte, sovint la resolució de dita disputa passa perquè la població local canviï certs usos i pràctiques, de manera que el territori acaba assemblant-se cada cop més a la imatge de "postal" que el turisme espera trobar.
